Fa escassos dies el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya presentava el decret d’ordenació dels ensenyaments en l’educació bàsica, el qual va posar en peu de guerra a tots els sindicats que han convocat 5 dies de vaga el 15, 16, 17, 29 i 30 de març.
Entre les mesures més polèmiques, tot i que no necessàriament més greu, trobem l’avançament de l’inici del curs escolar al 5 de setembre. És significatiu que el departament asseguri que és una mesura destinada a facilitar la conciliació familiar alhora que es promouen els horaris intensius, deixant a les famílies obreres amb la mateixa problemàtica.
El decret presentat pel conseller formalitza una actualització dels requeriments de la UE pel que fa a la reproducció ideològica d’un model que, lluny de formar a la població per desenvolupar un sentit crític i una formació íntegra dels diferents camps del coneixement, necessitarà una mà d’obra que destinarà la seva força i intel·ligència a la producció, facilitant l’assimilació dels futurs marcs d’explotació, els quals incrementen cada vegada més les taxes de guanys per la burgesia a costa del treball assalariat de la classe obrera. Tot en nom de l’equitat, la sostenibilitat i la cohesió social.
Tanmateix, algunes de les reformes curriculars en l’educació bàsica obligatòria inclouen assignatures i matèries com Emprenedoria, Formació i orientació personal i professional i Educació en valors cívics i ètics. L’Emprenedoria, entesa com una capacitat i un esperit crític que fomenta la iniciativa personal, quan no és altra cosa que la promoció de l’individualisme competitiu que pren com a model d’èxit els més grans explotadors capitalistes contemporanis; la Formació i orientació personal i professional, que segons l’origen de classe de l’alumnat ja es pot intuir cap a on aniran dirigits i quines seran les opcions que “lliurement” permet escollir el capitalisme segons les necessitats productives; i l’Educació en valors cívics i ètics, que simplement reflectiran els valors i l’ètica dictada per la classe dominant per justificar el criminal sistema capitalista. Unes assignatures i matèries amb una càrrega ideològica explícita i implícita en tant que l’educació no és cap institució aïllada del mode de producció, sinó que esdevé un aparell de reproducció social directe a les aules erigit sobre les lògiques de l’explotació capitalista. Naturalment, tot en nom de l’equitat, la sostenibilitat i la cohesió social.
D’altra banda, assignatures com Filosofia o Ciències del Món Contemporani són eliminades del currículum definitivament, obligant a l’alumnat a decidir sobre una branca o altra de l’educació mitjançant optatives a una edat més primerenca. Aquests canvis suposen la supressió d’assignatures fonamentals pel desenvolupament del pensament crític i l’estudi de la ciència i pressiona als i les estudiants per determinar el seu futur en un moment que encara correspon a la consolidació d’una formació íntegra del conjunt dels coneixements bàsics, els quals aportaran una capacitat i aptitud per poder decidir amb major autonomia l’orientació formativa que vulguin prendre.
Resulta sorprenent (o potser no) com també mantenen assignatures com Religió, els coneixements de la qual queden subscrites a les corresponents autoritats religioses amb que coopera l’Estat per impartir a les aules dita assignatura.
Aquest marc estratègic en l’àmbit de l’educació i la formació de la UE encaixa perfectament amb els interessos del capital. N’és la prova el fet que no es garantís el debat ni la participació efectiva dels sindicats i la comunitat educativa sobre la redacció del polèmic nou decret, així com la conveniència de l’actual Govern (i els anteriors) amb les darreres reformes laborals i educatives que venen a reforçar l’opressió burgesa sobre la classe obrera. També n’és prova la manca de finançament en formació del professorat per les noves demandes curriculars relacionades amb noves tecnologies; l’augment de l’autonomia dels centre per decidir “lliurement” l’orientació dels seus programes educatius, quan aquests queden supeditats al finançament i les condicions socioterritorials de cada centre; i també queda palès com el nou decret no fa cap referència a l’alta càrrega lectiva, els alts ratis d’alumnes per docent i els escassos recursos destinats a l’educació pública mentre es mantenen els concerts amb milions d’euros per centres educatius elitistes i reaccionaris.
En cap cas, aquest decret respon a les demandes ni necessitats dels treballadors i treballadores del sector educatiu, i tampoc pas a les demandes i necessitats del conjunt dels i les estudiants d’extracció obrera i popular. Per aquest motiu, instem al conjunt de la comunitat educativa, treballadors, treballadores i estudiants, a organitzar-se en estructures sindicals i de classe per defensar als nostres interessos. Cal fer front als atacs constants dels diferents governs que s’alternen al parlament burgès i posar sobre la taula les demandes d’una classe obrera extenuada, per transformar aquesta indignació en organització.
Davant l’ofensiva, és necessari articular una resposta política independent i organitzada. Triem el necessari, triem prendre partit.
Comitè Nacional dels CJC-Catalunya
