El passat 4 de setembre va tenir lloc el ple del Comitè Nacional per analitzar el moment polític que viu la joventut obrera i planificar la nostra activitat per al present curs que comença. Un curs polític determinat pels mesos precedents, marcats fonamentalment per l’agudització de les conseqüències de la guerra imperialista al nostre país, les quals recauen sobre la majoria social, la classe obrera.
El que havia de ser l’any de la “recuperació”, ha esdevingut l’any de la inflació, que a dia d’avui s’enfila fins al 5,7%. Aquesta, juntament amb un increment dels salaris insuficient (per sota del 2%), ha provocat un empobriment general de la classe obrera amb la pèrdua de valor dels estalvis i la disminució dels salaris reals. Aquest increment de la inflació coincideix amb la proximitat d’una recessió econòmica, tal i com es pot veure en l’estancament del creixement del PIB, amb uns creixements inferiors al 3% i 2% per als anys 2023 i 2024 respectivament. La classe obrera es veu abocada, doncs, a afrontar una nova crisi econòmica sense haver recuperat el poder adquisitiu previ a l’anterior en un context particularment negatiu pels nostres interessos.
Aquesta situació es tradueix en un atur del 10%, no baixant del 25% per als sectors juvenils, el qual serveix com a eina als capitalistes per a rebaixar les condicions de la plantilla, amb l’amenaça de l’acomiadament. Tanmateix, els salaris mitjans d’aquells joves que treballen no superen els 14.000€ bruts anuals, sent la majoria contractes parcials i disparant fins a un 22% la pluriocupació en els darrers mesos. Tot això te com a resultat que l’emancipació entre els joves es situa en un escàs 16%, a la vegada que aquells que aconsegueixen marxar de casa, ho fan sovint en unes condicions habitacionals insuficients, veient-se obligats a compartir pis per poder arribar a final de mes. La resposta de la socialdemocràcia ha sigut flexibilitzar el mercat laboral, tot «estimulant» la contractació rebaixant els nostres ja de per sí escassos drets laborals, canviant-li el nom a la temporalitat i aprofundint en el model del treball a demanda.
Malgrat que no hi ha hagut una resposta àmplia de les masses, la conflictivitat sí s’ha incrementat a nivell local i sectorial. Les convocatòries de vaga ha augmentat un 20% entre gener i juny de 2022 respecte el mateix període de fa un any, tot i que la socialdemocràcia encara s’esforça en atenuar i limitar el sindicalisme de classe pretenent canalitzar el descontent mitjançant les urnes. La seva proposta, lluny de l’organització de la classe obrera contra l’explotació, crida a reforçar la democràcia burgesa, a modernitzar i adaptar les necessitats del capital i les seves formes d’explotació més assumibles.
És destacable també com els diferents governs socialdemòcrates s’afanyen els últims mesos de l’any per aplicar mesures aparentment socials, com ara les reduccions dels preus de diferents transports públics. Aquestes mesures responen únicament a un intent per pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica, ja que no tenen capacitat per intervenir en les causes.
Davant aquesta conjuntura, els CJC de Catalunya afrontem un nou curs polític fent una crida a confrontar les reformes socialdemòcrates on disfressen l’explotació amb preteses mesures socials; a lluitar contra les reformes educatives, que afecten a l’estudiantat d’extracció obrera i adapten el període formatiu a les necessitats del mercat laboral, contra la reforma laboral, que promou un treball a demanda en augment i formes d’explotació més modernes i contra tots aquells atacs que pretenen incrementar els seus beneficis a costa del nostre patiment. Cal organitzar-nos amb els nostres, fent de cada centre de treball, centre d’estudis i cada barri una trinxera davant una societat de classes que ens manté lligats a la misèria i a l’explotació.
Aquesta vegada ens trobaran amb els punys tancats, organitza’t a la Joventut Comunista!
