Que la reforma laboral ve a no canviar res és quelcom que hem estat denunciant les darreres setmanes. La cristal·lització de la política del pacte social amb l’acord tripartit entre la CEOE, el govern i les cúpules sindicals de CCOO i de la UGT manifesta una nova derrota de la classe obrera.
L’extinció dels contractes per obra i servei i la normalització dels contractes indefinits no implica, en essència, cap millora si no es recuperen els salaris de tramitació i s’incrementen les indemnitzacions per acomiadament. De res serveix acabar amb la contractació temporal si és devaluant els contractes indefinits. Amb tot, aquesta nímia millora ha aixecat malestar entre les direccions de la industria del sector científic-tènic, tal i com mostra la proposta legislativa presentada per la Generalitat de Catalunya.
El sector científic-tècnic és un dels casos més clars de flexibilitat, tant externa com interna, del mercat laboral. D’una banda, el fet de no disposar de jornades laborals fixes, malgrat que estiguin estipulades per llei, i de l’altre les contractacions a demanda de personal en funció dels projectes associats, el que manté als investigadors i tècnics amb l’espassa de Damocles sempre penjant en els seus caps. De fet, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va reconèixer fa escasos dies que el contracte per obra i servei vinculats als projectes és una forma contractual molt habitual als centres de recerca de Catalunya. Segons la consellera, la possibilitat d’utilitzar el contracte indefinit per a l’execució de plans i programes públics posa en risc bona part de l’activitat de recerca, ja que obliga a dotar d’una reserva econòmica per fer front a les indemnitzacions per acomiadament.
La disposició addicional cinquena del RDL 32/2021 però, manté la possibiliat de recórrer a la contractació temporal si els projectes estan finançats per fons europeus. Segons la conselleria, això implicaria un greuge comparatiu entre els contractes laborals del personal investigador segons l’origen dels fons de finançament. És significatiu que la Generalitat es mostri ara preocupada pels greuges comparatius, quan els seus ajuts per a contractar investigadors predoctorals estan sempre infrafinançats respecte als del ministeri, acomiadant als investigadors quan encara no han finalitzat l’activitat per la qual es va subscriure el contracte i discriminant, per tant, en funció de l’origen del finançament.
Amb l’objectiu de «solventar» el conflicte, des de la Generalitat s’ha llençat una proposta legislativa per a la contractació de personal investigador i tècnic de suport per al desenvolupament de projectes, plans i programes en R+D+I, és a dir, mantenir la temporalitat dels contractes i continuar fomentant el treball a demanda en el sector.
La realitat és que la reforma laboral presentada pel ministeri en cap cas acaba amb la temporalitat en el sector. La diferència entre la indemnització per finalització de contracte després de 3 anys treballats és de 36 dies (12 dies per any treballat), mentre que la indemnització per acomiadament objectiu, com a conseqüència de la finalització del projecte d’investigació, després de 3 anys seria de 60 dies (20 dies per any treballat). Poc més de 1500 euros en el millor dels casos. Amb tot, la patronal del sector no està disposada a rebutjar a res, no acceptant ni tan sols el maquillatge presentat per una reforma que amaga un atac directe contra els interessos de la nostra classe.
La coincidència entre els diferents actors és total, malgrat la retòrica i les discrepàncies superficials. La Generalitat ve a exigir que es mantingui la contractació temporal, a demanda, fomentant un sistema que incrementa l’explotació de la nostra classe, volent tornar a aquells meravellosos dies del segle XIX a on el patró contractava per dies en funció de les necessitats de la indústria.
El treballadors del sector necessiten estabilitat i el sector necessita promoure la recerca per a satisfer les necessitats de la societat i no pas les de la producció mercantil i això només es pot aconseguir atacant la línia de flotació del sistema; la propietat privada.
Davant de la seva reforma, davant del seu atac, triem el necessari.
Comitè Nacional dels CJC Catalunya
