CatalunyaNotas de prensaUncategorized

Al 2022 mantenim alta la bandera roja de la classe obrera. XXI ple del Comitè Nacional dels CJC-Catalunya

By 07/01/2022 junio 10th, 2022 No Comments

El XII ple del Comitè Nacional dels CJC-Catalunya va sessionar per primera vegada al 2022 el passat dos de gener per analitzar el context general en el que s’emmarca la política de l’organització a l’entrada del nou any.. Tal i com ja havien analitzat amb anterioritat, el govern de coalició socialdemòcrata va aprovar el darrer 28 de desembre, just abans d’acabar l’any i al mig del període festiu, el reial decret de reforma del mercat laboral. A espera d’un anàlisi més detallat podem avançar que la nova reforma laboral ve a apuntalar els aspectes centrals de les reformes del 2010 i del 2012, tal i com ja ha expressat amb alegria la CEOE, alhora que facilita els ERTEs i pretén desmobilitzar a la classe obrera amb unes insuficients modificacions estètiques que han servit per a acontentar a les cúpules de les dues principals sindicals d’Espanya.  En l’aspecte juvenil, la reforma deixa pràcticament intacta la figura de les ETTs, que s’aprofiten molt particularment de mà d’obra juvenil, a la par que estén la durada dels contractes formatius fins als 30 anys, assegurant importants beneficis per a la patronal mentre deixa a la joventut obrera abocada a un futur que no existeix. Juntament amb aquesta reforma laboral el govern de l’Estat ha aprovat recentment els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2022, el que ha provocat l’entrada de 10000 milions d’euros dels fons europeus que vindran acompanyats d’una sèrie de reformes que depauperitzaran encara més a la classe, algunes de les quals o bé ja s’han començat a aplicar, com la mateixa reforma laboral i les reformes educatives, o bé estan en el centre del debat polític, com la reforma de les pensions o l’increment de l’edat de jubilació.

No és en absolut millor la situació en el panorama educatiu. A la reformulació de la LOE (LOMLOE) aprovada a finals del 2020, s’ha sumat recentment l’aprovació de de la llei orgànica d’ordenació i integració de la formació professional, assegurant així que la FP s’adapta a les noves necessitats del mercat. Per la seva banda, la recent dimissió del ministre d’universitats, Manuel Castells, no implica en cap cas la desaparició de la LOSU, ara en mans de Subirats, que juntament amb la modificació de la Llei de la Ciència ve a rematar la reformulació del sistema educatiu i de recerca en les claus que ja venim denunciant fa temps, un increment de la flexibilitat i una total adaptació a la pressió del mercat laboral, el que vol dir, en definitiva, un major poder de les empresses en la definició dels models curriculars per a satisfer les necessitats de una o altre branca de la producció.

A Catalunya l’intercanvi de cromos entre ERC i ECP ha fet possible l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, els primers en anys, amb el vist i plau de la patronal catalana.  Com no podia ser d’una altra manera, la tramitació dels pressupostos ha estat emmarcada en l’àmbit de la qüestió nacional; mentre des de JxCat s’insistia en mantenir la majoria independentista, en una crida a files a les CUP, la formació de l’esquerra independentista titllava els comptes d’autonomistes. Finalment, en el tira i afluixa entre les diferents forces parlamentaries s’ha acabat imposant ERC que, al cap i a la fi, possibilita el govern del PSOE-UP a l’estat. Per la seva banda, les CUP han marcat distancies tornant a les velles tàctiques de facilitar governs netament burgesos però intentar desmarcar-se de les nefastes conseqüències que tenen per a la classe obrera, mostrant de nou l’oportunisme que caracteritza a la socialdemocràcia, per molt radical que es vulgui vestir.

I, en aquest context d’ofensiva generalitzada contra els interessos de la classe obrera, la gestió de la pandèmia i les noves restriccions tornen a saltar a la palestra. Els anàlisis que vam realitzar a inicis de la pandèmia, ara fa ja quasi dos anys, continuen vigents avui en dia i es compleixen fil per randa. Ja fa temps que es constatable com el govern (espanyol o català) pretén mantenir intacte l’esfera productiva mentre carrega tota la responsabilitat en els individus, apel·lant constantment a la responsabilitat individual.  La sanitat primaria no s’ha reforçat, no s’han incrementat el nombre de rastrejadors, no hi ha hagut cap intenció d’actualitzar protocols ineficients, perquè està clar que ningú vol fer-se càrrec de les baixes mèdiques, ni s’ha incrementat la freqüència d’un transport públic massificat ni s’han pres, en definitiva, mesures per tallar la pandèmia. Al que sí hem assistit és a un espectacle dantesc d’electoralisme, un intent de fer veure que es prenen mesures que, després, no serviran per res; així, s’han tornat als tocs de queda nocturns a Catalunya, entre la 1 i les 6 de la matinada i la obligatorietat de les mascaretes en la via pública, mentre, alhora, es debat sobre reduir les quarantenes de 10 a 5 dies, tot sigui per a que no s’aturi l’engranatge. En definitiva, s’han tornat a prioritzar les necessitats del capital i l’electoralisme sobre la salut de la població.

En aquesta ofensiva generalitzada, tant per part del govern espanyol com del català, torna a quedar de manifest la gran capacitat de contenció que té la socialdemocràcia i el baix grau de combativitat de la nostra classe. És en aquestes situacions a on la intervenció dels comunistes en tots els espais és més necessària que mai per trencar amb les falses il·lusions que genera la socialdemocràcia, per acabar amb aquest miratge i per a situar al proletariat la necessitat d’organitzar-se sota coordenades revolucionaries. En definitiva, queda clar la necessitat de mantenir alçada la bandera roja, símbol de lluita de la classe obrera, als centres d’estudi, als centres de treball, als barris obrers.

Comitè Nacional dels CJC-Catalunya