El passat 12 de febrer els CJC, conjuntament amb el Partit, vam organitzar una acte amb motiu del dia de la dona i la nena a la ciència. L’acte, a càrrec de dues camarades militants dels CJC, es va desenvolupar amb èxit i amb una participació activa dels assistents.
A més de les experiències personals de les ponents, que provenen de dos camps diferenciats del sector científic-tècnic, un, el sanitari, altament feminitzat i l’altre, de l’enginyeria química, a on el percentatge de dones que hi treballen no arriba al 20%, es van analitzar les causes de la discriminació de les dones, en general, i en el sector en particular.
Entre d’altres, es va subratllar que la discriminació que pateixen les dones no és quelcom natural ni es dona de manera homogènia, sinó que es producte d’unes determinades relacions socials. Amb el desenvolupament de les forces productives, sobretot l’agricultura i la ramaderia, neix, per primera vegada, l’oportunitat de que alguns visquessin a costa d’uns altres, concentrant a les seves mans els mitjans de producció. A mesura que es va desenvolupar aquest nou ordre social, el treball de la dona, que en un inici va ser el membre més valuós del col·lectiu, fonamental per a supervivència de l’espècie humana, va veure com el seu treball es desvaloritzava, perdent el seu caràcter comunitari, transformant-lo en un de caràcter individual-familiar i a poc a poc institucionalitzant la dominació de l’home sobre la dona. Finalment, la desigualtat es va acabar de consagrar amb el dret de família, que reflectit dins del camp de l’economia suposa una derrota històrica pel sexe femení.
Arran d’això, totes les divisions posteriors del treball han consistit en divisions socials basades en les relacions de la propietat, les que caracteritzen les societats classistes. La incorporació de la dona a la producció, dins el capitalisme, es produeix assumint un caràcter subsidiari, més aviat com un exèrcit industrial de reserva. Aquesta particular divisió sexual del treball s’observa amb molta més claredat en els moments de crisis econòmica, on amb més facilitat es veuen amenaçats els llocs de treball, s’eliminen tota mena de drets laborals tant individuals com col·lectius, augmentant així encara més les taxes d’explotació, les desigualtats i les injustícies socials.
Quan es parla de dona i ciència, la reacció immediata és la d’indicar l’absència de les dones. Tanmateix, això és resultat d’un examen poc rigorós la història. Un examen una mica més exhaustiu permet formular una llarga i necessària llista de noms, però això també correspon a una mala concepció de la història de la ciència, perquè aquesta no està constituïda només per grans noms sinó que té, com tot procès històric, una identitat col·lectiva.
Per poder conèixer la situació actual de la dona i la nena a la ciència cal conèixer el context nacional i internacional, l’evolució de les dones dins del món de l’ensenyament, però encara més important, cal conèixer el context socioeconòmic en el qual vivim les dones. La gran majoria de les dones vivim cada vegada més de prop la misèria i la precarietat. Però, a la misèria econòmica cal afegir el maltractament que suportem en tots els àmbits d’una societat, i és que la nostra desigualtat no es cenyeix únicament a l’àmbit laboral i econòmic, sinó que s’estén a pràcticament totes les esferes de la nostra vida.
Durant aquesta data, convé recordar que mentre no acabem amb la dictadura del capital, fins que no hi hagi un canvi en les relacions de producció, és a dir, un canvi en base material de la societat, les dones continuarem estant oprimides. No es pot assolir l’igualat plena sota un sistema que s’erigeix sobre la desigualtat.
Organitzem-nos amb les nostres, amb la nostra classe, per acabar amb tota discriminació. Triem el necessari.
Col·lectiu de Joves Comunistes de Barcelona Sud
