La Universitat, sota el mode de producció capitalista, opera sota la lògica del mercat i no n’està exempta de les lleis que regeixen el mateix. És indubtable que la universitat és imprescindible tant en la formació dels treballadors qualificats que requereix l’actual desenvolupament dels mitjans de producció, com en la reproducció de la ideologia hegemònica, fomentant l’individualisme, la competència i la competitivitat.
No pot sorprendre, doncs, que en la cerca del màxim benefici al mínim cost, es menystinguin sistemàticament els drets laborals del conjunt de la plantilla. La realitat és que més del 50% dels treballadors són de caràcter temporal, dels quals, una elevada proporció renova els contractes anualment durant dècades per sous d’autèntica misèria. El professorat associat, que imparteix la major part de la docència, arriba a cobrar 3 vegades menys del que cobra un contractat fixe, realitzant les mateixes tasques. No és millor la situació dels joves investigadors que comencen la carrera acadèmica, amb contractes miserables, quan els tenen, sense els drets més bàsics garantits, com la indemnització per finalització de contracte i amb jornades laborals maratonianes que excedeixen, de molt, les 37,5h setmanals. El personal d’administració i serveis no està en una millor situació, i és que s’abusen dels contractes temporals de baixa qualitat per tal de rebaixar els costos. Així doncs, la universitat pública es transforma en una màquina de precarietat, on en base a suposat criteris d’excel·lència s’apuntala una jerarquització extrema amb múltiples escales salarials, atomitzant la plantilla i fomentant la competitivitat, dificultant així no només l’organització sindical, sinó la millora de la recerca i l’educació. La realitat no és una altre que en un període de descomposició del mode de producció capitalista es fa necessària una major explotació de la classe obrera per a mantenir la cota de guany, cosa que no és diferent a la Universitat.
Per tot això, des de els Col·lectius de Joves Comunistes saludem la convocatòria de vaga de la CGT a la UAB pels dies 8, 9, 10 i 11 de juny, perquè l’organització dels treballadors entorn a estructures de classe és essencial per acabar un sistema que ens explota i condemna a la misèria.
No se’ns pot passar per alt, la universitat, sota el mode de producció capitalista, està cimentada en l’explotació i dirigida a satisfer les necessitats del capital. Només la superació definitiva del capitalisme permetrà el desenvolupament de les forces productives i posar, en definitiva, la universitat al servei de la classe obrera.
Davant de la seva universitat, la nostra organització
