CatalunyaTerritorios

Davant de la reforma de la FP per part de la Generalitat, Tria el necessari

By 02/11/2021 No Comments

Un cop més el Govern espanyol i la Generalitat mostren que en l’essencial estan d’acord, aquest cop amb una reforma de la Formació Professional que atempta contra els interessos dels estudiants d’extracció obrera i popular. Els contextos de crisis econòmiques, com l’actual, son utilitzats pels capitalistes per a obrir nous nínxols de mercat, amb la intenció de mantenir, o inclús expandir, els seus beneficis. Com no pot ser d’una altra manera, els diferents gestors del capital, d’un i altre color, emparats en una o altre bandera, posen l’aparell estatal -com sempre- al servei dels capitalistes. L’expansió dels nous nínxols de mercat és clarament visible en el sector educatiu, a on s’estenen les privatitzacions i se li dona una preponderància major a les empreses en la determinació dels models curriculars, tot adaptat l’ensenyament a les necessitats del mercat laboral alhora que s’apuntala la ideologia dominant.

Ara, el ministeri d’educació proposa expandir el model dual en la FP, augmentant-ne la proporció d’hores de pràctiques en un context de frau generalitzat, on els estudiants acaben treballant de amb sous miserables -quan no inexistents- per al capital. La creació d’aquesta triple escala salarial, entre els treballadors de plantilla, els de la FP dual i els de les pràctiques no remunerades servirà, a més a més, com a eina per a pressionar a la baixa les condicions del conjunt de la plantilla. Igualment preocupant és la flexibilització de l’itinerari educatiu, que permetrà cursar diversos mòduls que acabin amb l’obtenció de la titulació. Sota el paradigma de la llibertat individual per a escollir aquells mòduls que més poden interessar a un o un altre estudiant s’amaga la pressió per a formar-te en les necessitats del mercat laboral, de tal manera que els estudiants escolliran aquells mòduls que maximitzin les seves possibilitats de trobar feina amb posterioritat. Així, amagat en el concepte llibertat, és com els capitalistes pretenen dirigir els models curriculars. En aquest sentit, aquesta direcció expressa una tendència a l’increment progressiu de l’especialització de la classe obrera juvenil, la qual cosa impedeix una formació integral i totalitzant dels estudiants i repercuteix en un major grau d’alienació i aïllament de la resta de la societat.

Per la seva banda, la Generalitat, capdavantera en l’aplicació de polítiques de tall liberal, participa en l’expansió de l’educació com a nou nínxol de mercat per al capital. De fet, només el 53% dels alumnes de graus superiors i el 68% dels de grau mitjà estudien en un centre públic, el que ha implicat l’expulsió de més de 10000 estudiants dels cicles formatius només aquest any. La manca d’oferta educativa pública obliga a milers d’estudiants a formar-se en centres privats o concertats, el que implica una sobrecàrrega econòmica afegida per a les famílies amb menys recursos. En definitiva, la manca de places provoca massificacions en centres que no tenen prou instal·lacions, materials i professorat, la qual cosa afecta negativament a la formació que en rep l’alumnat. Aquesta situació fa que la taxa d’abandonament prematur es situï en un 40% en els graus mitjans, una xifra molt elevada fins i tot per la mitjana d’abandonament en el conjunt del sistema educatiu, que es situa prop del 20%. Malgrat ser la formació professional una branca del sector educatiu escollida per amplis sectors de les capes d’extracció obrera i popular, la manca de recursos per a l’orientació, formació i inclusió dels estudiants amb més dificultats empeny a molts joves a carrerons sense sortida, destinats a actuar com a força de treball subsidiària i precària destinada a maximitzar els interessos dels capitalistes.

En sintonia amb el govern de coalició socialdemòcrata la Generalitat, en la darrera ordenança publicada, aposta decididament per ampliar el nombre d’hores de pràctiques a l’empresa a costa de les hores de formació en el centre d’estudis. L’increment d’hores de pràctiques implica una mà d’obra gratuïta o semigratuïta que, a més a més, comporta una reducció d’hores de formació en drets laborals, com a resultat de la reducció docent als centres d’estudi, el que resultarà doblement beneficiós per a les empreses que encara podran explotar més als seus als treballadors. A nivell de professorat, la modificació del model curricular implica la necessitat de la readaptació dels continguts, el que implica una sobrecàrrega docent que no serà remunerada ni compensada de cap manera, en un context a on són freqüents els interinatges i manquen places de professorat estable. Un cop més, la Generalitat presenta una reforma de la FP en total harmonia amb el camí assenyalat per la UE i pel Govern espanyol, tots gestors dels interessos del capital. L’adaptació dels models curriculars a les necessitats del mercat, entendre l’educació com un nou nínxol de mercat, la participació de les empreses en la formació de l’estudiantat i la menysvaloració del professorat tindrà un cost 0 per a les arques de la Generalitat però contribuirà enormement a la readaptació del mode de producció capitalista.

Una vegada més queda clar, les dues formes de govern que ens presenten la burgesia catalana i espanyola venen a significar el mateix per a la classe obrera, empobriment i submissió als seus interessos; l’única solució passa per a trencar amb les seves construccions, per a l’organització independent de la joventut obrera i estudiant, per triar el necessari.