A les portes de l’aprovació definitiva de la LOSU al Senat, sindicats laborals de les universitats catalanes, juntament amb sindicats d’estudiants, han convocat una mobilització el proper 21 de febrer on s’integraran les demandes del sector davant la nova reforma del sistema universitari.
Com ja venim apuntant des de fa temps, aquesta llei no és més que una altra peça que s’imbrica en el conjunt de reformes que adapten el sistema educatiu a les necessitats de la burgesia, en un moment a on el decreixement de la taxa de guany els força a incrementar l’explotació per mantenir els seus beneficis. Així doncs, la LOSU es sumarà a les ja aprovades LCU, LOMLOE, llei de FP i al futur Estatut del Becari per tal d’assegurar la reproducció i legitimació de les relacions socials capitalistes, tot complementant la reforma laboral i nodrint-se d’aquesta per acabar de configurar el nou marc d’explotació dels treballadors i treballadores a les universitats.
Entrant en algunes de les qüestions que planteja la normativa trobem que, fins i tot aquelles que poden semblar positives, amaguen un perillós rerefons. Sense a anar més lluny, la LOSU planteja com a una necessitat reduir el percentatge de professorat contractat de manera temporal (principalment associats) de l’actual 40% fins a un 8%. Aquest «pla d’estabilització», com tantes altres mesures, sense anar acompanyat d’una partida pressupostària proporcional només podrà dur-se a terme a través d’acomiadaments massius d’associats amb “menys mèrits” i de la reducció d’hores de docència i salari per aquells que es mantinguin. A més a més, això repercutirà negativament a tot el professorat que veurà incrementada la seva càrrega laboral per compensar la retallada en el nombre de places. L’única sortida que planteja l’agenda socialdemòcrata és apuntalar la pauperització del conjunt de la classe obrera.
Tampoc millora en excés la situació del col·lectiu d’investigadors predoctorals, els quals ja van demostrar al 2019 que, organitzats i confiant en les seves pròpies forces, era possible arrencar a la patronal la prorrogació d’un quart any de contracte. Un quart any que, des d’aleshores, es nega sistemàticament, tot mostrant la volatilitat de les reformes dins dels estrets marges del capital i la importància de l’organització de la classe. Universitats com l’Autònoma de Barcelona han esdevingut durant aquests dies un centre de treball en conflicte obert entre el Col·lectiu de Doctorands en Lluita i el Rectorat, últim responsable dels contractes signats.
A nivell estudiantil, la dinàmica no és pas diferent. I és que aquesta reforma continua el camí dibuixat per la resta de modificacions del sistema educatiu. Apuntala la limitació a la participació democràtica de l’estudiantat, fomenta la hipertecnificació dels graus universitaris, aprofundeix en la constant devaluació de les carreres universitàries, que exigeix la realització de cursos complementaris per a poder obtenir l’habilitació professional, i afegeix la formació dual, que busca incorporar mà d’obra barata al mercat laboral. Aquestes qüestions són només alguns dels exemples que evidencien el caràcter classista de la normativa que pretén aprovar el govern de coalició.
Les universitats públiques en el capitalisme són una institució més al servei de la patronal. Amb la LOSU, aquesta evidència es fa més patent amb la total inclusió de les empreses privades en els òrgans de poder de les universitats de tot l’Estat, una tendència que a Catalunya fa anys que porta implantant-se mitjançant la participació d’empreses a l’anomenat Consell Social.
L’externalització de serveis bàsics dels campus, les concessions de gestió de serveis a empreses privades i la transferència directa i indirecta de capital per part de les universitats a les diferents empreses, són la norma natural en un sistema on la burgesia fa i desfà segons les seves necessitats. Sigui controlant obertament la universitat pública, o adaptant la legislació per poder ajustar els marges de benefici davant l’esclat d’una nova crisi.
L’alternativa a no plantar cara és l’assumpció d’anar-se al carrer amb una mà al davant i altra al darrere; és la resignació d’haver de treballar gratuïtament un any mentre la universitat destina milions d’euros a empreses privades que es reparteixen la quota dels diferents nínxols de mercat del campus; és, en definitiva, acceptar el mal menor que emana del capitalisme, on és la classe obrera qui pateix en última instància les conseqüències d’un i altre govern que es torna el poder.
Aquest 21 de febrer es trobarà la lluita dels treballadors i els estudiants de les universitats, a on l’obligació dels comunistes és incrementar la conflictivitat amb la patronal i el govern socialdemòcrata, porti la bandera que porti; encoratgem al conjunt del jovent d’extracció obrera i popular a organitzar-se als sindicats de classe, a situar en els debats les contradiccions fonamentals que posen de relleu la constant ofensiva de la burgesia cap a la classe obrera, la que tot ho produeix.
Treballadores, estudiants, unides i endavant; contra la universitat al servei del capital!
