A les portes del primer de maig ha tingut lloc el XXIII ple del Comitè Nacional dels CJC-Catalunya, a on s’ha debatut sobre el moment polític actual, marcat pel conflicte a Ucraïna. Els efectes de la guerra sobre la nostra classe són a dia d’avui més que patents, amb un increment del IPC de més de 10 punts al més de març. Els interessos de les potencies en pugna, que poc tenen a veure amb els interessos del poble rus o del poble ucraïnès, els acabem pagant, com sempre, la classe obrera sense importar el color de la bandera.
Abans que esclatés la guerra, però, el govern de coalició socialdemòcrata ja havia demostrat els estrets marges de gestió que ofereix el capitalisme, aprovant una reestructuració del mercat laboral que deixava intactes els pilars centrals de les reformes laborals del 2010 i el 2012, a la par que incrementava els mecanismes de flexibilitat interna en un clar atac contra els interessos dels treballadors. Entre la joventut, a més a més, la individualització de les relacions laborals, els contractes formatius i la temporalitat marquen el compàs d’una vida en crisi. Per la seva part, el Govern de la Generalitat ha mostrat, a la pràctica, una sintonia total amb el govern central en quant a explotar a la nostra classe es refereix, malgrat la retòrica que puguin utilitzar pròpia de la comunicació burgesa.
Conjuntament amb la reforma del mercat laboral, la reforma educativa ha vingut a adaptar l’educació a les necessitats del capitalisme contemporani. La reforma de la LOMLOE ha tingut continuació a Catalunya amb els decrets del conseller Cambray, que a més de ser un atac contra les plantilles profunditza en la segregació temprana i dificulta, encara més, l’accés dels estudiants d’extracció obrera als estudis superiors. A la reforma de l’educació obligatòria es va sumar fa poc la reforma de la llei de FP i la LOSU, encara pendent de tramitació, que venen a generar mà d’obra barata i hiperqüalificada que s’adapti a les noves realitats laborals, amb mecanismes com la formació dual i la generació d’itineraris oberts.
En definitiva, assistim a una devaluació constant de les condicions de vida de la classe i, molt particularment, de la joventut. L’ansietat, la depressió, la falta de perspectives laborals, les dificultats d’accés a l’habitatge, la manca d’espais de socialització ens converteixen en presoners d’una vida en crisi. El passat 24 de març els estudiants van sortir al carrer per a mostrar que sí que existeix alternativa a la seva educació. Dies abans, el professorat convocava 5 dies de vaga que significaven una esmena a la totalitat de les reformes presentades pels governs d’un color i de l’altre. Aquestes convocatòries, que es sumen a diferents vagues que s’estan produint a nivell local com a resposta a la crisi apunten cap a una necessitat, organitzar-nos amb els nostres.
El Comitè nacional dels CJC-Catalunya va sessionar amb l’objectiu d’analitzar i establir les prioritats polítiques de l’actual conjuntura amb l’objectiu de ser capaços de canalitzar el descontent, la ràbia i l’apatia en organització. Expandir la nostra presencia als centres d’estudi, de treball i de vida de la nostra classe és l’única garantia per a frenar a la reacció i afrontar, en millors condicions la lluita de classes en el context actual.
I en aquest context es presenta el primer de maig, un dia carregat de simbolisme que ha de servir per mostrar que, com ahir, seguim en peu de guerra, que tenim molt clar que la única manera d’acabar amb les crisis cícliques, amb la misèria i amb l’explotació és acabar amb el mode de producció que les genera.
Resignar-se és deixar-los vèncer, transformem la ràbia en resposta.
