Tres treballadors han mort com a resultat d’un accident a les mina de Cabanazas de Súria, gestionada per l’empresa ICL. Aquest és, una vegada més, el balanç que ens deixa l’explotació del capital. D’entre els 3 morts, dos d’ells eren estudiants de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de la UPC de Manresa. Malauradament, aquest no és el primer ni serà el darrer accident del qual ha sigut protagonista l’empresa ICL. Ja al 2020, un altre treballador moria com a conseqüència de la manca d’elements de seguretat a l’empresa minera.
Una vegada més tornem a veure com els fills i filles de la classe obrera són assassinats. Malgrat que la investigació tot just comença, l’experiència ens diu com acabarà; sense cap responsabilitat pels botxins. Dia rere dia presenciem com, cada vegada més, s’incrementa la intensitat de l’explotació de la força de treball, com s’obliga als treballadors a fer més hores, a reduir el temps de descans, a estar sempre pendents de les necessitats de la producció, a haver de menystenir la seguretat per tal de poder moure’s dins dels marges de la productivitat exigida. Les empresses, per la seva banda, s’asseguren de retallar els gastos de totes aquelles mesures que consideren supèrflues, això és, de tot allò que no incrementa la seva rendibilitat. Com no pot ser d’una altra manera, la seguretat és una d’aquestes vessants, doncs els treballadors són concebuts com peces d’un engranatge, intercanviables sempre que sigui necessari fer-ho. Ja no sorprèn a cap treballador com les mesures de seguretat queden relegades a simples formalismes, circulars o manuals que mai no es porten a la pràctica.
La precarietat laboral a l’empresta està a l’ordre del dia i és que ICL compta, de fet, amb part de la plantilla externalitzada. D’entre els morts destaca que dos d’ells eren estudiants en procès formatiu, una eina utilitzada cada cop més per part del capital per maximitzar els seus beneficis. La utilització de personal qualificat mal anomenat en formació és només una excusa per a minvar els nostres drets laborals i incrementant la nostra explotació, la qual cosa posa en risc la nostra integritat física. De fet, a Itàlia, a on aquest procès està més avançat, són diversos els estudiants morts en accident laboral durant el darrer any. Com sempre, nosaltres posem els morts, ells posen els beneficis.
Volem aprofitar per solidaritzar-nos amb les famílies dels morts i enviar una abraçada d’escalf en un moment a on no hi ha consol possible.
Que cap mort més serveixi per apuntalar la seva explotació, que cap mort més serveixi per validar la seva educació. Per tot això, convoquem una concentració pel dilluns 13 de març, a les 19h a davant del Departament D’Empresa i Treball, Pg. de Gràcia, 105, 08008 Barcelona.
Transformem la Ràbia en Resposta
