Un any més, ens trobem encetant un nou curs polític marcat per la continuïtat en l’ofensiva cap a la nostra classe. Els mesos precedents han exemplificat en alguns episodis com el paper de la classe obrera en general, i la dels sectors juvenils de la classe en particular, queda limitat a un rol merament testimonial de les decisions polítiques que la burgesia pren sobre les nostres vides.
En aquest sentit, hem pogut presenciar recentment una reconfiguració de forces al Govern central, mediat pel context electoral dels comicis municipals i, un mes després, per l’avançament de les eleccions al Congrés. Com és habitual en campanya, els treballadors i les treballadores del nostre país veiem com la propaganda intenta arrossegar-nos cap a una o altra posició de les diferents faccions, però ni tan sols en els partits suposadament rupturistes, com la CUP, podem trobar una proposta política cap a la nostra classe que se’n surti dels marcs d’una participació electoralista. Uns marcs “democràtics” que en cap cas podrien albirar un encaix a situar el debat fonamental que ens ocupa com a subjectes polítics: l’explotació del treball pel capital.
D’igual manera, al context autonòmic trobem també disputes entre sectors que no comprometen la gestió capitalista, esdevenint a la pràctica una extensió de les polítiques centrals a la realitat catalana sense que es trobin contradiccions en les qüestions fonamentals. De fet, Catalunya ha constituït el banc de proves per a la implantació del model educatiu que el govern de coalició socialdemòcrata ha adoptat i aprovat per homogeneïtzar-lo a la resta de l’Estat, tant pel que fa a l’àmbit de la FP com universitari. Per al jovent d’extracció obrera i popular, aquesta qüestió, juntament amb la Reforma Laboral aprovada l’última legislatura, deixarà empremta aquest curs i els vinents per les properes generacions d’estudiants, que veuran com la seva formació acadèmica i professional no es guiarà per altre criteri que no sigui maximitzar els beneficis de la patronal.
En afegiment, l’augment dels preus als productes bàsics és una conseqüència més que les famílies obreres patim en veure com les nostres condicions de vida minven a cada cop de manera més acusada. Un fenomen que cal sumar a la ja de per sí inaccessibilitat dels i les joves a un lloguer assumible -ni parlar d’una hipoteca- a la vegada que podem mantenir-se amb una feina i sou estables. És una situació que, com ha afirmat recentment el govern central, escapa d’una solució política. Una afirmació que els comunistes matisem, i diem que precisament no hi ha una solució política dins el sistema capitalista, ja que és aquest mateix el que genera les nostres condicions de vida, i no existeix una separació entre la política i l’economia.
En vista de les qüestions exposades, des dels CJC Catalunya compartim una sèrie de conclusions per aquest curs:
D’una banda, els últims comicis mostren una vegada més en quina mesura tenim participació política real en el marc de la democràcia burgesa, sent aquesta cenyida a una sèrie de partits que no qüestionaran la base sobre la qual es cimenten les opressions de la societat capitalista.
En segon lloc, tornem un any més a activar els engranatges de la producció i la reproducció d’una societat que no serveix a les nostres necessitats, que consumeix les nostres vides mentre uns pocs viuen a costa del nostre temps, la nostra força, i la nostra capacitat intel·lectual. En definitiva, a costa de la nostra formació i la nostra força de treball.
Davant això, la nostra tasca no pot romandre en la passivitat, la inacció o la contemplació de tot el que envolta la nostra realitat sense intervenir-la. Perquè justament és aquesta la posició que aprofita el capital per incrementar l’explotació. És la manca d’oposició organitzada a la burgesia la que dona via lliure a la seva ofensiva.
Encoratgem a tot el jovent d’extracció obrera i popular que faci seva la nostra proposta política. A participar dels sindicats i les estructures de classe des de les que conformar espais de democràcia obrera. A contribuir a la construcció d’un poder propi i independent. A organitzar-se en col·lectius per plantar cara als atacs que rebrem als nostres espais de vida sota el capitalisme. A transformar tota la ràbia sembrada en el nostre dia a dia en resposta.
En definitiva, fem una crida a militar a la Joventut Comunista.
