El passat 26 de febrer es va celebrar el XXIXè ple del Comitè de Catalunya, on van participar també els responsables polítics i d’organització dels col·lectius de base. Davant l’augment de les mobilitzacions obreres a nivell sectorial i de les mobilitzacions del sector sanitari i educatiu, els CJC constatem la necessitat de dotar a la joventut obrera i estudiantil d’un projecte polític de classe i independent, que ens permeti rearmar-nos per a deixar d’actuar en clau reactiva.
En el marc estatal, el govern socialdemòcrata, en conveniència amb les cúpules de les dues principals centrals sindicals, continua mostrant la seva capacitat de contenció de la mobilització, malgrat que la conflictivitat en l’àmbit local i sectorial va en augment. Un exemple és la recent vaga al grup Inditex, iniciada a Galicia i estesa a nivell estatal per la CGT, les vagues al sector de telemàrqueting, o les mobilitzacions del PDI i doctorands a Catalunya. Els comunistes hem de treballar per seguir obrint escletxes que trenquin la pau social imposada per la socialdemocràcia, intervenint de manera planificada al moviment obrer i assenyalant els límits de les reformes dins del marc capitalista, tot instant a l’organització de la classe i al sosteniment de la confrontació.
El paper limitat que té el sindicalisme, en abstracte, i la seva imbricació amb l’Estat capitalista, que utilitza les principals estructures sindicals, cooptades per la socialdemocràcia, per subordinar a la classe obrera a la voluntat de la patronal és un fet constatable a dia d’avui. Treballar, per tant, al si d’aquestes estructures amb la intenció de fer avançar les posicions revolucionàries entre els treballadors organitzats, de combatre la ideologia socialdemòcrata i de fer madurar la consciència dels nostres companys per avançar cap a la independència ideològica i política de la nostra classe és una necessitat. La concepció errònia de la lluita sindical com a una eina de lluita purament econòmica no ha de portar-nos cap a la inacció i marginalitat política, sinó que hem capaços de mostrar el caràcter polític de les reivindicacions de la nostra classe i vincular-les a la critica general del mode de producció capitalista. És a dir, no podem entendre la lluita econòmica i la lluita política com lluites independents separades metafísicament que s’hagin de coordinar, sinó com moments d’un mateix procés de desenvolupament del projecte comunista a la si de la lluita de classes.
En la línia de l’increment de la conflictivitat, trobem les mobilitzacions que s’han dut a terme en l’àmbit de l’educació i la sanitat i que, previsiblement, continuaran durant els mesos vinents. És necessari, de nou, situar la reflexió sobre el paper dels comunistes en front de les lluites dels treballadors i treballadores del sector públic. Sense perdre de vista la funció que adquireixen els serveis públics sota les relacions de producció capitalistes com a reproductors d’aquesta formació social, tal i com senyalàvem en el cas del sistema educatiu en la resolució respecte de la vaga del sector educatiu al gener, s’ha de treballar per dotar a aquestes lluites de contingut polític i entendre-les com a un moment determinat en la lluita de classes.
Entendre l’Estat com una eina que gestiona els interessos comuns de la burgesia és imprescindible per entendre les mesures que prenen els diferents governs, siguin del color que siguin. En aquest sentit, tot i que el govern de coalició socialdemòcrata ens vol vendre discursivament que els ajuts i les subvencions són ajuts per als treballadors, la veritat és que són transferències indirectes de les rendes del treball al capital, per la qual cosa són els grans propietaris i els capitalistes els darrers beneficiats, a més de ser mesures s’adopten de forma conjuntural per tal de preparar la propera crisi que s’apropa i es retiraran quan ja no els hi surti rendible.
Analitzar el sector públic únicament com a funcional per al capital és analitzar-lo de manera unilateral i al marge de la lluita de classes. L’accés massiu a l’educació o a la sanitat pública ha estat producte del desenvolupament de la lluita de classes, i els comunistes no ens podem quedar de braços creuats quan el gran capital pretén desmantellar totes les conquestes de la classe obrera en aquest àmbit. Això no vol dir acceptar el marc limitat de les reformes, sinó treballar per a superar-lo sense mantenir-nos al marge de les lluites dels treballadors del sector públic.
Durant aquests mesos, doncs, els comunistes seguirem intervenint intensament al moviment obrer i al moviment estudiantil per tal de seguir fent avançar les posicions revolucionàries entre els companys i companyes de la nostra classe, i per tal de seguir aprofundint en l’aliança social d’aquests sectors, posant al centre la necessitat d’organitzar la classe en les seves pròpies estructures.
El XXIXè ple del Comitè de Catalunya va debatre també sobre la planificació i convocatòria de la VII Conferència dels CJC Catalunya, que posarà fi al període congressual, escollirà la nova direcció i adaptarà els anàlisis generals a la realitat concreta del territori, amb l’objectiu de fer avançar el projecte pel socialisme-comunisme. Durant els propers dies es farà pública la convocatòria de la conferència, així com els actes que girin al seu voltant.
Per deixar de ser presoners d’una vida en crisi, transformem la ràbia en resposta!
Comitè de Catalunya dels CJC
