Els CJC comencem una campanya de solidaritat amb la secció de la CGT de l’ICGC davant de l’acomiadament (o “extinció del contracte”, segons al·lega l’empresa pública) d’un company i delegat sindical, militant dels CJC des de fa ja temps, el camarada Esteban Delgado.
L’Esteban entra a l’ICGC amb l’excedència forçosa per part d’una militant d’Esquerra Republicana de Catalunya que va passar a ser directora per motius polítics des de fa poc més de dos anys de l’ens pública. Aquesta excedència es dona en el context polític quan Junts va sortir del Govern de la Generalitat i la treballadora va haver d’acceptar exercir un càrrec públic, quedant reservada la plaça per a quan tornés.
El camarada va ser contractat a mitjans del 2023, però les dinàmiques i els problemes de l’entitat estaven ben arrelades des de fa temps. Però els problemes de l’entitat no venen de nou: com diuen les companyes de la secció de la CGT, hi ha hagut catorze canvis d’organigrama en sis anys, i això que l’Institut existeix com a ICGC només deu anys, com a fusió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (que va néixer el 1982) i l’Institut Geològic de Catalunya (2005-2014).
Aquests canvis de l’organigrama no són només canvis formals en l’estructura, també hi ha una relació directa amb els sous de qui ascendeix i qui no, a més de mostrar una manca total de pla estratègic. A aquests canvis hi afegim, finalment, l’ús del contracte per substitució, que fa saltar certes preguntes rellevants sobre el treball i el contracte sota el que treballava el camarada Esteban, sobretot perquè si se l’havia contractat per fer la mateixa feina que la treballadora durant la seva excedència, per què estava executant altres feines? Per què és contractat amb una altra categoria si és per substituir aquella treballadora? Per què en tornar ella de l’excedència es preveu un nou organigrama per l’1 de gener de 2025 on ascendeix 10 categories (passa de la categoria B5 a la A10) mentre que l’Esteban estava contractat amb la categoria A2?
Aquests són els dubtes raonables que presenta el cas. Però no són els únics, això és només el relatiu al cas del camarada Esteban. Com s’entén que una Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya, sota el Govern d’Esquerra Republicana de Catalunya i ara el Partit Socialista de Catalunya, es negui a seure a taula a negociar amb els sindicats que componen el Comitè d’Empresa? La situació del Comitè ja es trobava en una situació de bloqueig de les negociacions, cosa que ha implicat un fort sentiment de frustració entre membres electes i plantilla. Quan els treballadors volen viure als seus barris i veuen els preus que demanen els propietaris dels pisos, quan l’IPC no deixa d’anar a l’alça i els sous no creixen al mateix ritme, perdem molt de poder adquisitiu, i llavors l’empresa es nega a negociar les noves condicions de treball. Com s’entén?
La secció de la CGT va decidir continuar al Comitè d’Empresa malgrat els entrebancs de l’Institut. Una empresa pública on la comunicació i la democràcia més brillen, segons els oficials del Govern, per parlar i posar en comú els problemes que la plantilla detecta. Davant això, es reben difamacions i l’empresa s’esforça en infiltrar entre la plantilla el seu relat. A ulls de l’Institut, són els sindicats les estructures legítimes que representen la plantilla? O són només un grapat de treballadors als quals se’ls ha de torejar fins a cremar-los? Com s’entén?
Els CJC ho entenem perfectament. La raó és que les empreses públiques, tot i ser gestionades per l’Estat, continuen sent empreses, i es regeixen pel mateix principi, el benefici privat del treball social. La contradicció principal que travessa totes les relacions socials dins del mode de producció capitalista.
Els comunistes assenyalem que la societat contemporània està travessada per la divisió de classes. I les empreses són exemple de l’expressió viva de la contradicció entre el capital i el treball, contraposats i representats per directius i treballadors, respectivament. Interessos contraposats, on el benefici dels de sempre implica el perjudici dels treballadors, dels qui produeixen, dels qui depèn realment el funcionament de l’empresa i el conjunt de la societat. Una contradicció que és viva en les diferents formes que es vesteix el capital, sigui una societat anònima, societat de responsabilitat limitada, cooperativa o empresa pública.
L’única forma de superar aquesta contradicció és creant una societat basada en la gestió racional i associada de l’economia per la totalitat dels treballadors en els seus centres de treball, defensant els seus interessos i no pas el dels directors de torn, el patró o els accionistes que van i venen i que busquen uns beneficis immediats insostenibles en un món que perdem i destruïm.
Però no, els governs que han vingut, que hi són i els que vindran tenen una feina inacabable en intentar frenar l’organització i lluita dels treballadors, i tenen com a eina en aquesta eterna creuada a la llei que creen dins del Parlament, el Congrés i l’Europarlament, lleis que sempre defensaran, en última instància, a la classe burgesa davant la classe proletària, com per exemple va ser la Reforma Laboral de 2022, que enfortia el contracte fix-discontinu (eliminant el contracte d’obra i servei) i, de rebot, les altres modalitats de contractació temporal, de la que el contracte per substitució n’és part fonamental.
Ells CJC fem una crida al conjunt de la classe obrera a organitzar-se dins dels sindicats de classe, a parlar obertament dels problemes que tenen dins i fora de la feina amb les persones que tenen a prop seu, amb les companyes de feina, amistats, famílies i veïnes. Per poder construir un futur, per decidir el nostre propi camí, els CJC i el PCTC fem costat a les lluites que es lliuren a tots els centres de treball. Perquè mentre visquem sota el mode de producció capitalista serà necessari promoure l’organització de la nostra classe. Per defensar-nos dels atacs patronals, per fer front a la persecució sindical, i per conquerir unes millors condicions col·lectives.
Depèn de nosaltres la feina, i depèn de nosaltres la seva riquesa. Si nosaltres ho decidim, si ens organitzem, podem canviar la realitat tal i com ho avalen dècades de lluita obrera al llarg de la nostra història.
Cridem al conjunt de la classe obrera a organitzar-se als CJC i al PCTE, per a construir un futur on puguem decidir quin camí volem prendre en el nostre país, agermanats amb els pobles lliures del món sencer.
ESTEBAN, READMISSIÓ!
COLZE A COLZE, CLASSE CONTRA CLASSE!
