La ludopatia és una addicció àmpliament estesa i que afecta, molt particularment, a la joventut d’extracció obrera i popular. Segons un estudi dut a terme per l’Hospital de Bellvitge, el 37% dels adults amb una addicció al joc van començar a jugar abans de l’edat legal, 1 de cada 4 joves ha apostat en el darrer any i el número de consultes relacionades amb la ludopatia entre els joves es van duplicar entre el 2015 i el 2016.
Els efectes nocius del joc en les persones i en el seu entorn és una realitat cada vegada més freqüent. No és d’estranyar que la ideologia capitalista, que fomenta la competitivitat i ens condemna a la joventut obrera a la misèria més absoluta (amb unes dades d’atur juvenil de més del 40% i una edat d’emancipació superior als 30 anys), premiï a les capes de població més desfavorides, incitant al joc com una alternativa per sortir de la paupèrrima situació en la que ens trobem. La realitat, però, és que la banca sempre guanya; el capitalisme utilitza totes les eines que té a l’abast per a maximitzar el seu benefici, malgrat que sigui a costa de la salut de la immensa majoria de la població. A més de representar el joc un nínxol de mercat de per se, aliena a la joventut, promet sortides fàcils a la misèria i individualitza les solucions a problemes estructurals i col·lectius, evitant així l’organització entorn a estructures de classe, mentre ells continuen explotant-nos i condemnant-nos a la més absoluta misèria.
Com no podia ser d’una altra manera, ni el govern de coalició socialdemòcrata, ni la Generalitat de Catalunya han sigut capaços de barrar-li el pas a la bèstia. Com ja hem denunciat varies vegades, l’estat no és neutre, està al servei de la classe dominant, i fins que no sigui la classe obrera la que prengui el poder polític els diferents governs, d’un color o d’un altre, gestionaran els interessos del capital.
Durant la pandèmia ha quedat clar com els barris obrers no estaven pensats per a la socialització, sinó que són poc més que un magatzem de força de treball. En aquest context, cobren particular importància les iniciatives populars que busquen oferir alternatives d’un oci saludable per als joves, però no podem deixar d’assenyalar el problema, no podem oblidar qui fomenta l’oci destructiu i alienant que ens condemna a la joventut, cridada a ser un element transformador.
Contra les cases d’apostes, per un oci sà per a la classe obrera i contra un sistema que ens explota i ens manté lligats a la foscor és que es dirigeix campanya. Nosaltres ho tenim molt clar, estripem les cartes, triem el que és necessari
