Durant tot aquest estiu, els Col•lectius de Joves Comunistes de les Illes Balears hem sortit als carrers per a donar visibilitat a la campanya agitativa que s’està desenvolupant arreu del país. “Transformar la ràbia en resposta” no és una quimera o un lema buit de significat, sinó que esdevé una necessitat indispensable si volem fer front a un allau d’atacs directes cap a la classe obrera i les seves condicions de vida; atacs que ja patim o que estan per arribar.
La joventut obrera de les diferents illes de l’arxipèlag ha crescut patint les conseqüències de la crisi del 2008. Aquesta crisi va suposar la destrucció de milers de llocs de feina, un empobriment massiu de les famílies treballadores i una posada en marxa de polítiques d’austeritat que han minvat la qualitat de vida del conjunt de la classe obrera. Per altra banda, i sense havent-nos recuperat d’aquest darrer cop, una nova crisi s’apropa inexorablement amb la possibilitat que pugui acabar d’arrasar amb els pocs drets que van quedar en peu durant l’anterior.
D’aquesta manera, el jovent obrer de les Illes Balears tenim la necessitat d’organitzar-nos per a resistir els seus atacs i no pagar un altre cop les seves crisis. Perquè, si actualment ja estem condemnats a la incertesa que comporta la temporalitat endèmica del territori (amb quasi el 30% dels contractes de tipus temporal), què passarà quan arribi la crisi? Si ja ens veiem amb prou feines per poder emancipar-nos i pagar un lloguer (havent de dedicar-hi més del 100% del nostre salari mitjà), què farem quan els sous baixin o ens trobem sense feina? Si molts joves d’extracció obrera estem obligats a haver de treballar per a pagar-nos els estudis i subsistir (ja que vivim a una de les comunitats amb el cost de vida més elevat), què serà de la nostra formació quan trobar una feina sigui tota una odissea i no puguem fer front als costos que suposa estudiar?
És per això que organitzar-nos és un deure no sols per a resistir les envestides del capital, sinó també per a collocar a l’agenda de la classe obrera la necessitat de superar un sistema de producció caduc i ineficaç que ens condemna a la misèria i a la incertesa permanent.
La joventut comunista assenyalem que és possible una societat lliure d’explotació. Que hi ha alternatives al monocultiu turístic que destrueix les nostres illes i malbarata els nostres recursos mentre cada vegada ens fa més pobres. Que és possible un altre tipus de societat. Que és possible garantir l’accés universal a un habitatge digne. Que és possible tenir unes condicions laborals que permetin l’autorealització personal i la conciliació. O que es pot garantir l’accés gratuït a una formació superior. Per tot això i molt més, cal que el jovent obrer transformem la nostra ràbia i frustració en resposta.
Però aquesta resposta s’ha de traduir amb accions organitzades a cada centre de treball, a cada barri i a cada centre d’estudis. La resposta del jovent obrer organitzat ha d’esdevenir un mur de contenció contra la reacció i les polítiques antiobreres que venen i que vindran. La nostra resposta s’ha de convertir en un crit d’esperança per a totes aquelles persones sotmeses per les cadenes del capital.
És per això que els CJC de les Illes Balears diem que ara més que mai és el moment de prendre partit i d’organitzar-se. No tornarem a pagar les seves crisis. Aquest cop ens trobaran amb els punys tancats.
Per un país per a la classe obrera!
