Fiersa Ecoserveis, l’empresa de capital públic-privat promocionada per l’ajuntament de Figueres que es fa càrrec de diversos serveis públics urbans, torna a estar en el punt de mira. Des de la seva creació, ara fa ja dues dècades, han sigut diversos els conflictes oberts com a conseqüència de demores en el pagament, diverses escales salarials, negociacions de conveni i, en general, manca de drets laborals que van abocar als treballadors a la vaga. Les millores obtingudes durant anys com a conseqüència de lluita obrera, van ser atacades des del primer moment tant per l’empresa com per l’ajuntament.
Avui, la precarització i la privatització del servei, la pèrdua de llocs de treball, les diverses escales salarials i la dispersió de les diferents branques que configuren l’empresa continuen siguent una realitat. De fet, la divisió i la dispersió dels diferents sectors (jardineria, il·luminació, manteniment viari i recollida) en empreses diferents ha sigut un objectiu perseguit durant anys pels governs de la ciutat, per tal d’atomitzar les lluites, frenar la resistència de la plantilla i poder contractar al personal en categories inferiors. Mentre els drets de la plantilla disminueixen, el Govern municipal, ara en mans d’ERC, PSC Guanyem Figueres i Canviem Figueres, ha repetit la tònica de sempre, tancar-se en banda rebutjant el diàleg i negant-se a rebre als representants sindicals.
Davant de la negativa del Govern municipal, els treballadors han hagut de recórrer a una convocatòria de vaga indefinida el proper 24 d’agost per forçar a l’ajuntament i a l’empresa a negociar. La resposta de l’administració ha sigut un nou atac contra la plantilla, aquest cop atemptant contra el dret a vaga, prefixant uns serveis mínims l’objectiu dels quals és boicotejar la resistència dels treballadors.
Com a comunistes tenim molt clar que davant dels atacs de la patronal només queda la resistència obrera. És per això que des del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) i des de la seva joventut, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), volem fer arribar tota la nostra solidaritat a la plantilla, així com la nostra disposició per a treballar amb ells colze a colze. Una vegada més queda clar que, independentment de quins siguin els gestors del sistema (des de una suposada esquerra radical fins a la dreta reaccionaria), els únics que tenen a perdre sempre són els treballadors. Una vegada més, queda patent, que les millores aconseguides per la força dels treballadors dins del marc del mode de producció capitalista desapareixen amb el temps. Una vegada més constatem que l’única esperança per a la classe obrera és confiar en les seves forces, és construir un projecte polític independent, organitzar-se en estructures de classe per esborrar, d’una vegada i per sempre, l’opressió que ens manté lligats a la foscor.
Davant dels atacs de la patronal, organització i lluita.
Visca la lluita de la classe obrera!
O ells o nosaltres.
