El darrer diumenge 14 de novembre els Col·lectius de Joves Comunistes de Catalunya vam celebrar el centenari de la creació del Partit Comunista d’Espanya en un acte on es va exposar la nostra pretensió de recuperar el fil roig de la història, rescatant críticament totes les experiències de la tradició comunista espanyola per estudiar-les i extreure’n conclusions que ens permetin teixir una estratègia per a portar a terme la revolució socialista en el sí de l’Estat espanyol. Aprofitant el simbolisme de l’ocasió, es va procedir a l’entrega de carnets a la militància com a reconeixement de la seva entrega i dedicació. D’altra banda, l’acte va servir per fomentar la camaraderia i la cohesió interna, fomentant un oci sa allunyat de les dinàmiques alienants a les que ens empeny el capitalisme.
La crisi econòmica catalitzada pel COVID-19 ha provocat un augment progressiu de la carestia de la vida de la joventut d’extracció obrera, doncs l’augment del preu de la llum en un 44%, del dels combustibles en un 23% i de la inflació general en un 5% li impedeixen l’accés als productes més bàsics necessaris per mantenir-se, a la vegada que el procés d’uberització de les relacions laborals i l’increment del model de treball a demanda ha portat a una taxa d’atur juvenil a Catalunya que supera el 33% i a un percentatge de temporalitat superior al 85%. Tot i així, com era d’esperar, el govern socialdemòcrata no ha implementat més que mesures simbòliques per fer front a aquesta situació generalitzada de precarietat, no només deixant intacta l’arrel del problema, que és el mode de producció capitalista, sinó en els últims dies ha manifestat que ni tan sols té intenció de derogar les nocives reformes laborals de 2008 i 2012.
Davant d’aquesta tessitura, cada cop més joves de classe treballadora van adquirint consciència de que l’única sortida possible a la vida de misèria a la que ens condemna el capitalisme és el socialisme-comunisme i han pres la decisió d’organitzar-se en les files del Partit Comunista. La democràcia burgesa, sigui de caràcter socialdemòcrata o liberal, ha provat una vegada rere l’altra legislar únicament a favor dels interessos de la burgesia, ignorant les necessitats de la majoria treballadora. Fins i tot el mal anomenat “govern més progressista de la història” ha demostrat ser un gestor més del capitalisme, demostrant que, com va dir Rosa Luxemburg, no hi ha més que dues alternatives: socialisme o barbàrie.
Secretariat Nacional dels Col•lectius de Joves Comunistes de Catalunya
